Casal Carme Claramunt

Exposició “La maternitat d’Elna”

2012-02-01T00:31:00.016Z

**** Ateneu Sant Roc exposició “La maternitat d’Elna” en homenatge d’ Elisabeth Eidenbenz fins 29 de febrer

XERRADA d'Assumpta Montellà que ha escrit un llibre sobre aquesta història 9 de febrer a les 20.15h

"Per Sempre Més" [Malestar Social]

2012-01-29T02:20:00.000Z

Gramenet: Obrera i Antifeixista

2012-01-28T00:00:00.000Z

Gramenet: Obrera i Antifeixista
CA LA CARME s'adhereix i dona suport a la manifestació

Presentació de Badalona per la Independència‏

2012-01-27T00:34:00.000Z

BADALONA PER LA INDEPENDÈNCIA ES PRESENTA PÚBLICAMENT EL PROPER 27 DE GENER. L’actor Toni Albà intervindrà per mostrar el seu suport

Divendres, 27 de gener de 2012, el teatre del Círcol, al barri del Centre, acollirà la presentació pública del nucli local de l’Assemblea Nacional Catalana, Badalona per la Independència. Aquest acte serà el punt de sortida d’una tasca de sensibilització i conscienciació per a difondre els beneficis econòmics, socials, democràtics que ha d’aportar la Independència de la Nació catalana a la majoria de la> població. L’acte estarà conduït per la Lola M. Sala i l’Andreu Solsona, qui esbossaran> els reptes que la ciutat té per tal d’incorporar-se a la lluita d’alliberament nacional que està en marxa. També hi intervindrà l'historiador badaloní Jordi Albaladejo, que ens acostarà a la història de l'independentisme a Badalona. Durant l’acte, intervindrà l’actor Toni Albà per a mostrar el seu suport a aquesta iniciativa popular i ciutadana i per a encoratjar-nos a continuar> endavant. L’acte clourà amb La Muixeranga i el cant de Els Segadors. Així, us esperem el dia 27 de gener de 2012, a les vuit del vespre, al teatre del Círcol Catòlic, davant de la Plaça de la Vila.

Nou recurs d’alçada contra l’abús dels Mossos en multes polítiques a Badalona

2012-01-10T23:16:00.009Z

[ALERTA SOLIDÀRIA, CUP BADALONA, Llibertat.cat, BADALONA TV, BADAnotis, BADALONAopina i Tot BADALONA] "Badalona antifeixista" va lliurar ahir un recurs d'alçada davant la desestimació de les al·legacions a la denúncia dels Mossos contra Albert V., militant de la CUP de Badalona, arran dels fets ocorreguts el passat 30 d'abril durant un acte no autoritzat de PxC a la ciutat

BADALONA records: LLEFIÀ

2012-01-01T22:29:00.000Z

Badalona per la Independència

2011-12-29T20:03:00.002Z

Des del Casal Carme Claramunt ens plau fer-vos a mans aquesta notícia publicada a Badanotis que ens sembla molt important tant per al barri com per a la ciutat. Diverses persones de la nostra entitat hi estan participant.La participació a "Badalona per la Independència" és a títol personal i està oberta a tothom que hi estigui interessat.En aquest enllaç hi ha la Pàgina al Facebook de Badalona per la Independència - facebook

Arran de les consultes populars sobre la Independència, que no havien passat per Badalona, un grup de persones està impulsant el nucli 'Badalona per la Independència' vinculat a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). En aquest sentit el passat 30 d'abril es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat Propi, que va ser el tret de sortida a la constitució de l'ANC, comptant amb el suport de persones conegudes com en Joel Joan i en Lluís Llach. A partir d'aquesta Conferència Nacional, amb una presència badalonina important, veïnes i veïns de diversos barris de Badalona i de les ciutats veïnes del Barcelonès Nord han decidit organitzar el nucli de l'Assemblea Nacional Catalana a Badalona per tal que la ciutat s'incorpori al que anomenen el "tren de la lluita per l'alliberament nacional". La primera tasca, expliquen els seus promotors, és organitzar la presentació pública del nucli de cara a finals del mes de gener de 2012, per continuar amb la tasca d'estendre's arreu de la ciutat. BADAnotis

Som innocents en mans de polítics i banquers

2011-12-28T00:34:00.003Z

Avui dimecres dia 28 de desembre Badalona Indignada lliurarà regals a polítics i banquers a l’arbre decoratiu ubicat a la Plaça de la Vila. La jornada se celebra sota el lema “Som innocents en mans de polítics i banquers”. Els regals es podran portar fets de casa, però aquells que ho vulguin també tenen l’opció d’elaborar-los durant el taller de regals amb material que es disposarà.

"caga Tió" Llefià 2011

2011-12-23T00:21:00.000Z

divendres 23 a les 17 hores carrer Pérez Galdós: com cada any, des de la comissió de cultura de Llefià, el caga Tió: amb jocs infantils, xocolatada i farem cagar el Tió on esteu tots i totes convidats

* cartell dissenyat des de el Cercle Artístic de Llefià que a data d'avui encara no tenen el local, tancat per part de l'Ajuntament.

III Dia de la música en català [FACEBOOK]

2011-12-09T03:09:00.007Z

divendres, 9 / desembre / 2011: Demostrem la bona salut de la música en la nostra llengua. Avui que cadascú pengi la cançó en català que més li agradi al seu mur! Omplim el Facebook de música en català! http://www.facebook.com/events/173991599347421/

DIADA INTERNACIONAL CONTRA la SIDA

2011-12-01T02:28:00.001Z

El teu NOM és un tema original de Mone i May compost per al Memorial de la Sida del Projecte dels NOMS, en record de totes les persones que arreu del món han perdut la vida a causa d'aquesta pandèmia.

DIADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2011-11-24T00:24:00.007Z

Imma Violant, membre del Casal Carme Claramunt participa en la taula rodona convocada per la CUP amb motiu de la DIADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE 24/11/11

esdeveniment facebook

“l’homofòbia mata !”

2011-11-24T00:00:00.002Z

Aturem la pena de mort contra l’homosexualitat a Iran, Iemen, Mauritània, Aràbia Saudita i Sudan - lhomofobiamata.blogspot.com

Els Colors de la Tardor

2011-11-19T00:11:00.000Z

"in memoriam" SALVADOR IBORRA"

2011-11-18T00:55:00.003Z

El companys de Salvador Iborra (PREMI BETÚLIA 2003), el poeta valencià assassinat el passat 29 de setembre a Barcelona, li reten homenatge a l’Espai Mallorca de Barcelona, a les 19h. L’escriptora Eva Piquer introduirà l’acte i el grup musical Petit farà un breu concert.

Explicar Iborra, escampar-ne els versos

2011-11-18T00:00:00.002Z

Vicent Company BCN [L'ACCENT nº 215] Barcelona i València han celebrat fa uns dies dos sentits homenatges dedicats a la memòria de Salvador Iborra, el poeta valencià assassinat el passat 29 de setembre al carrer Palma de Sant Just de Barcelona. Poetes i amics s’han reunit amb l’objectiu de mantenir viu el seu llegat literari. El veïnat del barri de Sant Just de Ciutat Vella planteja un gran homenatge de la Ciutat previst per la pròxima primavera on la poesia i la música hi seran les protagonistes. Iborra, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, s’havia traslladat a Barcelona per estudiar un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra, mentre exercia de professor interí de secundària. El poeta havia publicat tres llibres, tots ells premiats amb diferents guardons: Un llençol per embrutar (premi Betúlia, 2003), Les entranyes del foc (premi Domènec Perramon, 2005) i Els cossos oblidats (premi Jaume Bru i Vidal, 2009) . A hores d’ara sols aquest darrer és pot trobar a les llibreries i per això diferents companys i amics ja demanen la reedició de l’obra completa. Des del seu bloc personal “La ruta desconeguda” l’autor publicava tot tipus d’acurats articles que hui romanen a la xarxa deixant palés la categoria intel·lectual i cultural del poeta.

Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,

aquesta inquieta tristesa d’estimar a soles,

el cristall i la boira dibuixada en la finestra,

l’herba que creixneutra en aquestasolitud arruïnada,

el consol de saber quepodíem haver estat feliços

Un llençol per oblidar (Viena, 2003) premi Betúlia

CADENA HUMANA / BDN contra les Retallades

2011-11-17T00:41:00.001Z

CADENA HUMANA / BDN contra les Retallades

CORRELLENGUA a PERPINYA

2011-11-05T23:23:00.005Z

Us convidem a pujar a Perpinyà el dissabte 5 de novembre per gaudir del Correllengua 2011 en aquesta ciutat de la Catalunya Nord. Com ja sabeu, el Correllengua s'organitza cada any a molts pobles i ciutats dels Països Catalans per reivindicar l'ús social de la llengua catalana i enguany el lema és "Llengua Cultura Llibertat". La cita de Perpinyà té sempre especial rellevància a causa de les dificultats que troba el català a la Catalunya Nord. Entitats organitzadores: Associació Festa Nacional dels Països Catalans, Casal Antoni Sala i Pont i Casal Carme Claramunt. Amb el suport de la CAL

Badalonins/es a Perpinya

2011-11-05T19:45:00.000Z

Notícia del 3/24 on s'hi observa diversos badalonins i badalonines a la manifestació del 5 de novembre a Perpinyà. Crónica del correllengua a LLIBERTAT.CAT

▼ No al tancament del Cercle Artístic

2011-11-05T02:45:00.000Z

“La cultural és un bé que ningú ens el pot privar.”dissabte 5 de novembre a partir de les 11h del matí, a la Plaça de l'Amistat, davant del local tancat per l'Ajuntament, i que ocupava el Cercle des de fa 12 anys, es farà jornada reivindicativa a càrrec del Cercle Artístic i diverses entitats i organitzacions de la ciutat, amb diversos tallers de pintura, de xapes, de clowns, percussió, actuació musical del Cor Desacord, graffiti per reivindicar espais per la cultura a Llefià . I exposició sobre la història del Cercle Artístic. Us esperem!
“La cultural és un bé que ningú ens el pot privar.”

"Per un país de tots, l'escola en català!"

2011-10-24T22:12:00.000+01:00

Som Escola from globaproduction.tv on Vimeo.

Homenatge a Jordi Dauder

2011-10-23T07:07:00.000+01:00

L'Ajuntament de Badalona clausura unilateralment el Cercle Artístic de Llefià

2011-10-21T22:27:00.004+01:00

L'Ajuntament de Badalona va clausurar el passat 4 d'octubre el Cercle Artístic de Llefià de manera unilateral i sense previ avís, canviant el pany. És una entitat de 30 anys de vida que es dedica a la divulgació popular de l'art. Arran del tancament, que qualifiquen de "cacicada", han difós un manifest al qual ja s'hi han unit associacions de veïns, entitats i formacions polítiques, com la CUP, ICV o el PSC, entre altres. Llig tota la notícia a LLIBERTAT.CAT

Assemblea General Badalona Indignada

2011-10-09T00:00:00.000+01:00

Correllengua 2011 Badalona

2011-10-08T18:00:00.000+01:00

Correllengua 2011 a Badalona, davant l’Escola del Mar, a la Rambla. A les 18h, cercavila de la Flama des de la Plaça de la Vila i fins a la Rambla, pel carrer de Mar. A les 19:30h, rebuda de la Flama al Racó d’en Gual, a la Rambla. A les 19:45h, lectura del Manifest del Correllengua, a càrrec de la periodista badalonina, Lídia Heredia. A les 20h, actuacions de cultura popular i tradicional. Organitzen: AVV del Centre, Casal Antoni Sala i Pont, Círcol Catòlic, CUP, ERC, Festa Nacional del Països Catalans, Òmnium Cultural, l’Orfeó Badaloní i la Plataforma per la llengua.

Homenatge al Che Guevara

2011-10-08T12:12:00.001+01:00

El 8 d'octubre de 1967 van detenir a Ernesto Guevara "El Che" a la selva boliviana i vilment assassinat al dia següent. A Badalona desde fa anys un grup d'entitats organitzem actes cada 8 d'octubre en homenatge al Che, però fonamentalment a les seves idees, i al seu exemple de lluitador incombustible a favor dels expoliats de la terra. - Casal d'amistat amb Cuba de Badalona

"El Dios Mercado” al Blas Infante

2011-10-08T08:00:00.000+01:00

"El Dios Mercado” dissabte 8 d'octubre a les 21.00h TEATRE BLAS INFANTE c/ Andrés Segovia 45 Badalona (Llefià) metro L-10 “La Salut” i L-2 “Sant Adrià - Artigues” bus: B-3, B-25, B-30. No deixem que els nostres drets es converteixin en mercaderies! Actes de l'Homenatge al Che Guevara

Manifest de Badalona

2011-10-05T19:36:00.001+01:00

La llengua catalana, en tant que articula la nostra manera d’entendre i d’interpretar el món, és el patrimoni que millor defineix la nostra existència com a poble i, per tant, n’és l’element més preuat. Actualment, d’ençà de l’anomenada transició democràtica, la llengua catalana es troba més desprotegida i discriminada que mai. Lluny encara d’aconseguir la seva normalització, les eines que l’havien de portar a tal objectiu han estat retallades, ignorades o simplement abolides de manera deliberada i sistemàtica pels estats espanyol i francès. Aquest fet no és nou. Espanya i França practiquen la uniformització i la imposició lingüística des de fa segles i això té un nom: genocidi lingüístic o lingüicidi ... segueix

Dia Europeu de les Llengües

2011-09-26T14:13:00.001+01:00

A partir de l’Any Europeu de les Llengües del 2001, el 26 de setembre s’ha donat a conèixer com a Jornada Europea de les Llengües. Al nostre país aquesta data arriba marcada per les constants atzagaiades contra la llengua catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. + info http://www.llibertat.cat/content/view/13943/1/

'Ens comença a fer l'efecte que Badalona ha esdevingut un laboratori' MARCEL MAURI

2011-09-13T08:14:00.004+01:00

El president d'Òmnium Badalona explica les sensacions viscudes els darrers dies a la ciutat - VilaWeb

Ens comença a fer l'efecte que Badalona ha esdevingut un laboratori d'una certa mena d'experiments polítics. Mentre el PP prova de fer un discurs moderat i els seus dirigents van, amb més normalitat o menys, als actes institucionals de la Diada, a Badalona se'n desentenen. I fan una sèrie d'accions per a tibar la situació, per a veure on són els límits de la societat. Volen saber fins on poden tibar la corda. A més a més, desencadenen situacions de conflicte en qüestions fonamentals com la llengua o com els símbols del país. I el perill de tot això és la divisió de la societat. Aquest és el principal perill que corre Badalona amb les accions d'aquest alcalde: que hi hagi una fractura de la societat badalonina. És un perill, però no crec que passi. S'ha fet molt bona feina i s'ha demostrat una vegada més que la societat civil és forta i que s'organitza. I sort en tenim. Sort en tenim, de les moltes entitats que treballen a Badalona, de la gent en general, de la gent anònima que fa molta feina cada dia i que va cosint els estrips que fan alguns polítics piròmans, com en aquest cas. La sensació d'una bona part dels badalonins és, en primer lloc i una altra vegada, de tristesa, per la imatge de ciutat que presenten. No oblidem que tenim els focus mediàtics a sobre i que aquesta és una ciutat amb dificultats, amb moltes desigualtats socials, on la crisi pica de valent. Per tant, l'última cosa que necessitem ara és aquesta mena de debats i de situacions que promou l'alcalde. La gent de Badalona sent un cert cansament per tot plegat, però no està pas dividida per raons de llengua ni per raons nacionals, com no hi està la resta del país. És una ciutat normal, com qualsevol ciutat catalana; això sí, amb dificultats de caire social accentuades per la crisi. Però no té dificultats de caire nacional. I, en segon lloc, hi ha una sensació d'esperança i de futur, motivada per la reacció que han tingut la societat civil i les entitats. Ha estat aquesta societat que ha suplert l'alcalde. Durant la Diada, quan ha defugit la seva responsabilitat, i en la construcció social de la ciutat. Tot plegat ha inspirat una sòlida mobilització en tots els actes d'aquests dies, tant del dia 10 com l'endemà. La gent ha respost. Una dada: no s'havien vist mai tantes senyeres i estelades als balcons de Badalona com se n'hi han vistes enguany.

Marcel Mauri, president d'Òmnium Badalona (Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Badalona aprova una moció de defensa de la immersió lingüística

2011-09-12T19:39:00.003+01:00

Amb els vots a favor de tota l'oposició i els vots en contra del govern de Garcia Albiol. El ple de l'Ajuntament de Badalona ha aprovat una moció que defensa la immersió lingüística i s'oposa a la sentència del Suprem i la interlocutòria del Superior de Justícia. La moció ha tingut el suport del PSC, CiU i ICV-EUiA, i el PP hi ha votat en contra. + Info: VilaWeb

... a favor de l'escola en Català a Badalona

2011-09-12T02:29:00.001+01:00

CONCENTRACIÓ dilluns, 12 / setembre · 19:00 - 22:00 A la plaça de la Vila de Badalona

La plataforma Somescola.cat convoca el primer dia del curs escolar concentracions a favor de l’escola en català davant els ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya. Defensem el Català !!!!

Somescola.cat denuncia la persecució del model lingüístic escolar a Catalunya

2011-09-12T00:31:00.000+01:00

La plataforma Somescola.cat rebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola i lamenta que la justícia continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduit nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país. En aquest sentit, Somescola.cat denuncia l’actitud antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari respecte el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística.

Somescola.cat considera també que, malgrat que aquests individus estan fent un ús legítim del poder judicial, estan adoptant una actitud èticament reprovable per tal d’aconseguir objectius polítics que no tenen res a veure amb la convivència ni amb la cohesió social.

Somescola.cat espera que el govern català no faci ni un pas enrera
en la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola i li demana que no cedeixi a la pressió política i judicial espanyola.

Somescola.cat va néixer fa 8 mesos amb la clara voluntat de plantar cara a aquest tipus de fets socials que denigren la qualitat democràtica de la nostra societat. La política lingüística de l’ecola a Catalunya es decideix en el parlament, i no al carrer ni en els tribunals.

Somescola.cat reitera la seva voluntat de seguir fent pedagogia per explicar la necessitat de mantenir en vigor el model lingüístic escolar actual, així com també de combatre, amb la paraula i les idees, aquells intents d’erosionar un dels guanys més preuats de la nostra trajectòria democràtica recent.

Alhora, somescola.cat convida la societat catalana a afegir-se a la celebració dels actes que té previstos per al proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.

Per la convivència, el pluralisme i la democràcia, ni un pas enrere en la promoció del català com a única llengua vehicular a l’escola.

Diada Nacional a Badalona

2011-09-10T06:06:00.001+01:00

MANIFEST 11setembrebadalona.cat

Òmnium, ACPV i Obra Cultural, a Badalona

2011-09-10T00:29:00.002+01:00

Garcia Albiol va anunciar ahir al matí que suspenia tots els actes institucionals

La decisió del batlle del PP a Badalona, Xavier Garcia Albiol, de suspendre l'ofrena floral i el discurs institucional de l'Onze de Setembre, un fet sense precedents des del restabliment de la democràcia, ha generat una reacció de suport als actes que havien organitzat les entitats. La Federació Llull donarà suport total a l'ofrena que Òmnium Cultural del Barcelonès Nord farà demà a les onze del matí a la Plana, a Badalona, entre d'altres actes. No en va, a l'ofrena hi assistiran la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, i el president de l'çObra Cultural Balear, Jaume Mateu. La Federació manté, també, la tradicional ofrena floral a Barcelona al monument de Rafael Casanova a les 9.30 hores.

Diada Estellés 2011

2011-09-04T00:00:00.001+01:00

Vicent Andrés Estellés 04/09/11 "in memoriam"

IIa Festa Estellés a Ciutat Vella - Barcelona

2011-09-02T00:38:00.005+01:00

Gemma Boada debutant a EL SETIAL

Membres del Casal particparen en la festa estellesenca de Barcelona

Programa de Tv3 sobre Enric Valor

2011-08-22T04:58:00.004+01:00

Centenari d'Enric Valor

2011-08-22T00:00:00.004+01:00

Ca la Carme és suma a l'homenatge que la xarxa ret a l'escriptor valencià.

Les activitats entorn al Centenari del naixement d’Enric omplin la xarxa. Per tota la geografia dels territoris catalanoparlants es continuen celebrant diverses activitats.

[22 d’agost centenari del naixement a Castalla del narrador valencià]

indignats LLEFIÀ - BDN

2011-07-14T23:59:00.000+01:00

L'antropòleg Manuel Delgado visita Llefià

2011-07-14T23:23:00.003+01:00

Crónica audiovisual de la conferència convocada per l'Assamblea de LLEFIÀ - LLEFIA.NET

BADALONA ANTIFEIXITA entrevista

2011-07-02T09:32:00.008+01:00

ENTREVISTA a José Miguel Cuesta, membre del Casal Carme Claramunt i de la Plataforma Antifeixista de Badalona. Badalona la tercera ciutat del Principat de Catalunya amb vora 218.886 habitants censats té des del passat 11 de juny un govern municipal en mans del PP en minoria,després que Convergència i Unió s'abstinguera en la votació d'investidura del nou Batlle. El PP badaloní després d'una controvertida campanya de caràcter xenòfob ha aconseguit ser la força més votada amb 11 regidors,mentre a les ciutats veïnes de Sant Adrià de Besòs i Gramenet la Plataforma per Catalunya (explícitament xenòfoba i racista) aconseguia entrar als consistoris amb 1 i 3 regidors respectivament. WWW.LACCENT.CAT

Antoni Garcia, cantautor barceloní

2011-07-01T09:30:00.003+01:00

“Antoni cantautor de la terra” [Vicent Company i Sancho BADALONA] L'ACCENT nº 205

Antoni Garcia i Iranzo, cantautor català del barri d'Horta de Barcelona, va gravar el seu primer disc l'any 2008 a Montornès a l'estudi del seu amic Alex Blanco (coautor dels arranjaments junt al cantautor). El disc va comptar amb les col·laboracions del també cantautor Jep Cardona (Sabadell) i la Coral “Primavera per la Pau” (Mataró). En l'orquestració dels temes hi intervenen guitarres, baixos, harmònica i percussions. El disc, ja exhaurit, va estar autoeditat (250 còpies) i ara és pot trobar a la xarxa.

El cantautor destaca entre les seves actuacions la que va fer a Barcelona, ara fa un parell d'anys, on hi era present entre el públic Lluís Serrrahima un dels més destacats impulsors de la cançó catalana i la que va fer a Tolosa de Llenguadoc per celebrar l'11 de setembre de l'any 2009. El cantautor reconeix el seu anhel per actuar aviat a la resta dels territoris del Països Catalans. A hores d'hora prepara el seu segon disc on de nou la cançó identitària serà la protagonista amb temes com: “Jeure sota un roure”, “Tres capellans”, “Catalunya és el seu nom” i algunes versions de l'Ovidi Montllor. L'autodeterminació i la crítica a l'Església farcits del seu to humorístic són i seran presents en la seua música. Podeu escoltar alguns del temes del cantautor barceloní al següent enllaç: www.musicalliure.cat/media/people/ANTONI

BROT BORD 28 de juny

2011-06-28T23:23:00.005+01:00

Open publication - Free publishing - More bord

Arribada de la FLAMA del CANIGÓ a Badalona

2011-06-23T00:25:00.000+01:00

dijous, 23 de juny · 19h Plaça de l'Ajuntament de Badalona. Plaça de la Vila. Badalona (Barcelonès). Amb la col·laboració de la secció Soca-rel del Círcol . Si voleu acompanyar amb la bicicleta la flama del Canigó, fent un recorregut pels carrers de Badalona fins a la Plaça de la Vila, ens trobarem a 2/4 de 5 de la tarda al carrer Sant Anastasi ( porteu senyeres). En el transcurs del recorregut es passarà per diverses entitats per deixar-hi petites torxes amb la Flama del Canigó.

Manifestació INDIGNATS BCN

2011-06-19T19:30:00.005+01:00

BARCELONA: El 15M reneix amb una manifestació multitudinària a Barcelona. PALMA: 4.000 persones sorten al carrer. VALÈNCIA: Milers d'indignats recorren València sota el lema 'El futur és nostre'.

CORREFOC 2011 Llefià

2011-06-12T13:42:00.002+01:00

Una de les cites per als amants del foc a la ciutat de Badalona és sense dubte el Correfoc del barri de Llefià que enguany i dins del programa de festes de Sant Antoni de Llefià ha celebrat l'edició XXVI - Badanotis

FIRA d'ENTITATS 2011 de Llefià

2011-06-11T12:12:00.002+01:00

Festes Populars de Llefià

2011-06-10T11:31:00.000+01:00

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

... en defensa del català a València

2011-06-09T19:19:00.000+01:00

CONCENTRACIÓ en defensa de les línies en valencià (BCN) + info

Exposició del Cercle Artístic de Llefià

2011-06-06T10:44:00.003+01:00

"Llavor Voladora" [Oscar Briz]

2011-06-05T13:01:00.000+01:00

acampada BCN

2011-05-28T04:47:00.005+01:00

27M BCN REVOLUTION from Paco Ruiz on Vimeo.

BADALONA: paralitzat un nou desnonament

2011-05-25T23:32:00.003+01:00

"És un nou triomf de la plataforma. A mi també m'anaven a desallotjar, però la pressió social va fer que el banc paralitzés el desnonament i em fes un contracte de lloguer". Les accions de la Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH) han paralitzat, almenys, set desallotjaments aquest any. Explica Marisa Amugu, que no podia pagar la hipoteca des que es va jubilar per malaltia i que ahir va anar per solidaritzar-se amb la pensionista de Sant Roc, Maria Teresa Alsina. Més d'un centenar de persones van paralitzar novament el desnonament que ja es va intentar el passat 6 de maig al barri de Sant Roc de Badalona. - LLIBERTAT.CAT

Què ens hi juguem a les municipals?

2011-04-26T12:41:00.004+01:00

25A lluitar, crear, construir poder popular !

2011-04-25T06:58:00.000+01:00

BONA DIADA A TOTHOM ! ! ! !

2011-04-23T02:28:00.002+01:00

El Casal Carme Claramunt us desitja una molt bona diada

23 d'Abril SANT JORDI 2011

Aniversari afussellament Carme Claramunt

2011-04-15T23:43:00.000+01:00

Parlament a l'Homenatge de la Carme Claramunt i Bonet (15/04/2011)*

2011-04-15T00:00:00.000+01:00

L’any 2008 va néixer el Casal Carme Claramunt i des d’aleshores la gent involucrada en el projecte ha vertebrat un petit espai de treball als barris de Badalona Sud. Tant des de l’experiència d’haver sostingut durant prop d’un any un local, com des de l’organització de diversos actes, com fer murals i participar en diferents esdeveniments, el treball de la gent del Casal ha donat presència al catalanisme alliberador i socialment compromès.

Des del Casal hem treballat per tal d’enfortir el teixit associatiu dels barris del Sud de Badalona involucrant-nos en tot tipus d'activitats i reunions. La nostra vocació és la de difondre el debat ideològic, la politització de la nostra societat, i la participació ciutadana doncs creiem fermament en la necessitat que la ciutadania intervingui en la vida associativa com un dels fonaments de la democràcia.

Comptem el Casal amb una ambaixadora tant destacable com una dona exemplar, però tristament afusellada pels seus ideals i la seva militància política. Portem prop de tres anys de feina i presència amb diferents actes com la visita i homenatge al Che Guevara amb la filla Aleida, la participació en la calçotada popular de Llefià, l'organització de Debats Electorals sobre les autonòmiques i les municipals, col·laborant en l’organització de les festes de Sant Antoni, i moltes altres accions com sumar-nos a la Plataforma Antifeixista de Badalona, al treball per la recuperació de la memòria històrica, la participació en la Conferència Nacional per l'Estat Propi i altres esdeveniments dels quals ens sentim orgullosos.

Però per què hem fet això? Quin sentit té tota aquesta feina? Per què organitzem un sopar en memòria d'una dona afusellada? La reflexió necessària a la que arribem és fonamental per entendre qui som i què fem.

Badalona és una ciutat complicada. Hi viu molta gent i es fa impossible conèixer tothom o entendre les problemàtiques tant diverses que existeixen. La capacitat de relacions humanes és limitada i el contacte amb la gent pot arribar a ésser molt fred i impersonal. Hi ha moltes barreres dins la nostra societat, algunes visibles i d’altres no tant. A més a la nostra ciutat tenim accidents geogràfics, barreres arquitectòniques, transports centralitzats, aglomeracions i assentaments densificats, barris dormitori, espais aparador, especulació, trinxament del territori... però a més tenim molta desigualtat i massa discriminació.

En una ciutat com la nostra es fa molt difícil assolir aquelles fites d’equilibri i benestar que voldríem pels nostres fills, germans, pares, veïns. Els canals per treballar per a la ciutat que volem són molt llunyans i opacs. Hi ha moltes situacions en que sembla impossible canviar tantes injustícies; i malauradament la força de la ciutadania (a voltes desorganitzada i anònima) es difumina enormement. El context que vivim no és gaire fàcil, tant en la dimensió econòmica com en la social o ideològica; i així doncs, els objectius esdevenen molt complexos i les nostres eines fràgils i precàries.

No obstant, quan una persona analitza aquesta situació, veu la dura realitat, i entra en contacte amb altres persones amb qui comparteix aquesta anàlisi i la responsabilitat de fer canviar les terribles dinàmiques que patim es comencen a crear nous mecanismes de poder, capaços d'elaborar uns primers passos de lluita crucials. D’aquell anonimat i d’aquella ineficàcia social en poden sorgir entitats, associacions, organitzacions i diferents grups que creen un teixit indispensable per propiciar els canvis socials.

Ara farà més de 70 anys, acabada la guerra civil, les forces feixistes que varen vèncer en el conflicte armat varen afusellar una persona; una dona que havia arribat a aquesta mateixa anàlisi i a la voluntat de canviar això. Carme Claramunt era una militant republicana, d’esquerres, feminista i catalanista. Recuperar la seva memòria i aquests fets, com fem en un sopar reivindicatiu, no és envà. La Catalunya contradictòria dels anys 20’s i 30’s, pròspera i dura, oberta i retrògrada, alliberadora i repressora... aquesta Catalunya tenia una major mortalitat, més pobresa i misèria, menys infraestructures i mitjans; però va lluitar pel seu futur. En aquells moments, les adversitats hi eren com avui, però es va anar molt endavant pel moment històric d'aleshores.

Ara nosaltres podem prendre el relleu d’aquesta lluita, però què pensarien els nostres ancestres i que pensaran els nostres fills si no continuem el camí. Tanmateix, que pensarien si veiessin totes les dificultats sofertes fins ara i veiessin el que hem fet. Hem fet manifestacions històriques pel dret a decidir, hem impulsat les onades de consultes per la independència, hem posat en contradicció l'estat central i els seus pilars constitucionals, ens hem mobilitzacions contra les sentències antidemocràtiques i retallades socials.

Per tot això i més, és tant important la presència de tots nosaltres en actes de memòria i reivindicació, en uns barris com els de Badalona Sud, i en contra d’unes dificultats com les que vivim. Nosaltres podem marcar la diferència assumint les dificultats socials que patim i lluitant contra elles. Nosaltres commemorant assassinats, denunciant discriminacions, destapant injustícies evitem l'oblit i la impunitat dels que ens degraden tant social com moralment. Mentre nosaltres estiguem disposats a fer aquesta feina evitarem que altres ocupin l'espai polític per continuar perpetuant la dominació que patim. Perquè en un moment així té tot el sentit del món arribar a la reflexió que tota política que no fem nosaltres ens la faran contra nosaltres.

Ens podem sentir molt orgullosos de la feina que s’ha fet fins ara i il·lusionats per tota la feina que podem fer en el futur. Per això estar en els nostres barris i fent actes de record i reivindicació té molt de sentit. Per això: "som i serem un sol poble. Ara i sempre Badalona antifeixista". Gràcies a Carme Claramunt i la seva memòria.

*Per Cristian Cortés i Estebanell, membre del Casal Carme Claramunt

Trobada de Diables 10 de juliol 2010, Pl. Trafalgar.

Som i serem un sol poble. Ara i sempre, Badalona antifeixista

2011-04-11T10:20:00.007+01:00

Havent vist l'èxit de la Consulta Popular i democràtica
del 10A a Barcelona i moltes altres poblacions,
ara us convidem a assistir a l'acte del Casal Carme Claramunt
el proper 15 d'abril de 2011.

	Avui a les 21:00 - Demà a les 00:00

Lloc	Av. Alfons XIII, 556

Creat per	Casal Carme Claramunt

	Sopar per 10€ (no socis/es) i 9€ (socis/es). Comptarem amb la intervenció de: Emili Ferrando, historiador i l'actuació d'Antoni Garcia Iranzo (Cantautor Català) Cal fer reserva a casal.carme.claramunt@gmail.com abans del 10 d'abril. Vine i participa de l'acte, encara que no puguis venir al sopar.

10A BARCELONA DECIDEIX

2011-03-25T05:43:00.001Z

10A als balcons from Barcelona Decideix on Vimeo.

www.barcelonadecideix.cat

Badalona antifeixista

2011-03-22T00:00:00.000Z

badalonaantifeixista.org

Mobilitza't en contra del racisme i la xenofòbia

2011-03-19T13:57:00.000Z

La Rosa Parks va dir prou. En Cesk Freixas diu prou. I tu, quan diràs prou? Mobilitza't en contra del racisme i la xenofòbia, en defensa de la democràcia.El 19 de maç, digues prou! De 17 a 22h a Passeig Lluis Companys. No hi pots faltar!

Països Catalans és Democràcia

2011-03-14T17:36:00.002Z

Volem compartir aquesta reflexió de Toni Cucarella sobre la situació del País Valencià. Des del sud, reivindica que no es deixi de reclamar els Països Catalans. Sembla que els nous moviments arran de les Consultes Populars i la futura Assemblea Nacional Catalana es comparteix.

Per Toni Cucarella. Publicat al seu bloc el 2 de març de 2011.

Ja ho diuen: el sant com més lluny fa més miracles. I també cal dir que la solidaritat democràtica sol ser més efusiva i fervent com més llunyà és el país amb què solidaritzar-se. Si el país és a prop, fins i tot si és el propi, sovint la solidaritat democràtica –el convenciment democràtic– sol ser com un paper de fumar .

Mireu, per exemple, quants articles i quantes notícies generen les revoltes al nord d’Africa. Quanta solidaritat! Ara fins i tot són decomòcrata-solidaris els governants que fins fa no res seien complaguts en la mateixa taula amb els dictadors que ara blasmen.

Arran del darrer atac espanyolista contra el senyal de TV3 al País Valencià (aquesta vegada a mans del govern del corrupte Camps), hi ha hagut qui s’ha atrevit a dir que la culpa de tot plegat la tenim els valencians, per haver votat majoritàriament el PP. Fins i tot hi ha qui ha anat més lluny i tot, i s’ha espolsat que la culpa és dels qui volem Països Catalans. Més i tot, hi ha hagut qui ha dit que com les victòries del PP són per abassegadora majoria “democràtica” cal que ens hi aconformem, i que no protestem si no volem passar –nosaltres sí– per antidemocràtics.

Poc de calat democràtic tenen els qui espampolen aquestes (des)raons. El seu convenciment democràtic és purament formal, superficial. En democràcia, la legitimitat democràtica no s’aconsegueix només per la força de la victòria electoral, sinó per la manera com es governa, amb quin tarannà. La victòria electoral, doncs, pot arribar a no ser legitimable si se’n fa un ús improcedent, indecent, deshonrat, pervers. És això el que ha fet el PP. Si guanya les eleccions –i tornarà a guanyar-les– és perquè controla la majoria dels mitjans de comunicació, els públics i els privats. Uns mitjans on bona part dels valencians estem prohibits, i sovint, fins i tot, escarnits. Com en un qualsevol règim totalitari. I no tenint prou amb la manipulació sistemàtica de la majoria dels mitjans, el PP practica el clientelisme més antic i depravat i aconsegueix així tenir milers de vots captius. El PP venç, però no convenç. No venç democràticament ni convenç com a partit democràtic.

En suma, els dictadors també ho són encara que es presenten a les eleccions. Les dictadures també ho són encara que convoquen eleccions regularment. I si alguns les guanyen és, precisament, perquè han pervertit el sistema democràtic en benefici propi. Aleshores, els qui patim aquestes situacions de precarietat democràtica desitjaríem la solidaritat dels vers demòcrates, dels qui ho són amb la pell de cuiro i no amb un telet d’ou. Seria bo que els mitjans de comunicació que s’autoproclamen democràtics, especialment els de Catalunya, practicaren la solidaritat democràtica amb els valencians. No només perquè formen part de la mateixa nació –ni que siga només lingüística–, almenys per no quedar en evidència quan fan d’altaveu de les aspiracions democràtiques d’altres països llunyans i, per contra, posen tanta sordina, per no dir esparadrap, a la barbàrie que patim just al seu costat.

Afirmava dies arrere el president espanyol Zapatero que volien exportar als països africans, ara revoltats contra els seus dictadors, la transició espanyola, la qual va qualificat de «modèlica». Tanmateix, tot havent patit aqueixa transició al País Valencià, cal preguntar-se de quin femer polític copiaren el model. Als valencians, la transició ens ha massacrat. I n’hi ha que voldrien oblidar-la i explicar-la passada pel sedàs del revisionisme. No debades ho han fet. Són els qui han convertit Joan Fuster en diana del seu revisionisme covard i reaccionari, són els qui, com Xavier Roig i d’altres, ataquen, com uns altres còmplices de l’espanyolisme de la transició postfranquista, els Països Catalans.

Per què encara avui dia no sabem qui va posar les bombes a Fuster, Guarner i Vicent Ventura? Ni amb el govern del POSE ho hem pogut saber. I ja han passat 30 anys. Ja ho vaig dir en un altre post que atès que se’ns ha negat el dret de saber la veritat, almenys tenim el dret de sospitar-la. Vull dir: potser els qui havien d’aclarir les coses deuen ser els mateixos que les van instigar. No debades, portem trenta anys patint tota mena de violències, amb bombes fins i tot, contra partits, sindicats, llibreries, persones… I mai no hi ha hagut ni una sola acció contra els terroristes. Ni una! Tant ha valgut que governara el PP o el PSOE. Tots han consentit la mateixa impunitat terrorista. Un terrorisme que mai no ha estat notícia de portada ni d’interior als mitjans de comunicació. Com una hemorroïde totalitària, els valencians l’hem haguda de patit en silenci i sense gaire solidaritat. Vull dir: que no hem arribat a la degeneració actual per una lamentable conjunció de casualitats calamitoses, sinó com a conseqüència d’una actitud política calculada per part dels espanyols. Caldria que ho recordaren els nostres compatriotes del nord quan ens escarneixen, als valencians, per la nostra situació actual. Per a molts de nosaltres, sobretot els qui tenim memòria “històrica” i ens resistim a oblidar el que hem viscut, Països Catalans és el nom que donem a la Democràcia. Espanya és el nom que ha emparat la violència contra la nosaltres, que representa la mentida, la xenòfobia, la imposició lingüística, el robatori, l’expoliació, la manipulació informativa, la censura, la persecució política, la impunitat terrorista… Caldrà que alguns, que ara tan alegrement disparen contra els Països Catalans, siguen conscients contra qui i contra què disparen realment.

És cert que en els darrers temps bona part de la política valenciana dita “valencianista”, amb alguns dels seus intel·lectuals més eximis, han apostat per renegar dels Països Catalans i blasmar-los. Són els qui fan revisionisme de la transició. Afirmen que la culpa del fracàs del “valencianisme” és dels valencians que hem volgut construir la nació completa. Hem sigut massa racionals, diuen. I els espanyols, en les seues versions regionalistes i folclòriques, ens han guanyat la mà. És a dir, el cor i el vot de la majoria dels valencians. La seua proposta, davant aquesta “derrota”, ha estat avindre’s amb els pactes entre els espanyols –símbols, llengua, denominació, àmbit nacional…–. Han defugit el conflicte. Ara i sempre. Però el conflicte hi era, hi és. Un conflicte entre la resistència valenciana i l’agressió espanyolista. La resposta política, fins ara, ha estat pactar, renunciar i retrocedir. I tot això revestit amb el revisionisme més reaccionari.

D’ençà que va morir, Joan Fuster és la figura preferida dels seus colps. Cal fer visible i identificable el culpable, blasmar les seues idees, i els qui ells consideren els seus “seguidors”, com si Fuster i tots els catalanistes valencians fórem part d’una secta abominable. Tanmateix, tot i les seues fal·làcies, mentides i revisions, el fracàs de la democràcia al País Valencià no és atribuïble als arguments catalanistes, sinó a la incompetència de la política “valencianista”, que sempre s’ha negat a combatre les agressions dels espanyolistes. Sempre han defugit el conflicte, els ha fet pànic la confrontació i, és clar, l’espanyolisme ens ha rebolcat. Ara diuen que la culpa és de Joan Fuster i dels Països Catalans. La culpa és, d’una banda, de l’espanyolisme violent i antidemocràtic que ens ha fet ascles, per sobretot la culpa és de la covardia, de no haver-los combatut amb una decisió democràtica sòlida i contundent, convençuda i valenta. La resposta dels polítics i intel·lectuals “intel·ligents” ha estat disparar contra els valencians irreductibles i pactar amb l’enemic. I sobretot “comprendre” la “legitimitat democràtica” de l’espanyolisme. Per això a uns no els reca exclamar «Països Catalans, no gràcies», i a uns altres aplaudir-los-ho. És la resposta dels covards.

Per la Democràcia al País Valencià, defensem els Països Catalans.

La Revolta Permanent (Lluís Llach)

2011-03-03T19:05:00.001Z

XXIX Rua de Carnestoltes 5 de març de 2011

2011-03-03T16:27:00.003Z

La Comissió de Cultura de Llefià us convida a participar a la XXIX Rua de Carnestoltes el proper dissabte 5 de març a les 17h al C/ Pérez Galdós (també pots venir sense disfressa):

Una FAVB que lluiti és el que cal

2011-02-24T16:46:00.003Z

El passat dijous 17 de febrer, es van celebrar les eleccions a la FAVB per a escollir el nou Secretariat. Una part del moviment veïnal esperava que servissin per a fer una renovació important respecte del Secretariat sortint.

La FAVB es va fundar fa més de 25 anys amb l’objectiu de coordinar les diferents associacions de veïns i veïnes de Badalona i amb la voluntat d’unir forces per tal d’aconseguir les reivindicacions veïnals. En aquest període de 25 anys, s’han vist de tots els colors. Però, malauradament, ha estat el període més acomodatici de la major part del moviment veïnal.

Això és degut a que el moviment veïnal s’ha renovat poc i ha mantingut formes de treballar poc originals. No sols això, sinó que darrerament ha estat una corretja de transmissió del Govern de la ciutat.

Això ha provocat un tap, un fre a moltes de les reivindicacions veïnals, que unida a l’etapa de reflux que ha viscut el moviment popular els darrers anys, ha contribuït a una pèrdua de legitimitat creixent de les associacions de veïns i del moviment veïnal en general.

La tasca principal del moviment veïnal hauria de pivotar entorn a dos o tres eixos principals. En primer lloc, vehicular la participació del veïnat en aquelles coses més properes i fomentar l’autoorganització, ja sigui de festes populars o d’altres esdeveniments.

En segon lloc, ha de ser el canal d’informació, reivindicació i mobilització juntament al teixit social de cada barri per tal d’analitzar les necessitats i reclamar les millores necessàries. Cal implicar el veïnat i les entitats en la presa de decisions, així com en la seva reclamació, mai amagant informació ni usurpant el dret de decidir del veïnat.

I, en tercer lloc, és el moviment veïnal una eina bàsica per a fer badalonisme. El coneixement i la difusió de la història del barri són una contribució molt important per al conjunt de la ciutat. Cal fer ciutat des de cada barri: des de Baix a Mar fins a Llefià, i des d’Artigues a El Pomar.

Tornant a la renovació del Secretariat de la FAVB, val a dir que s’ha donat una important renovació respecte l’etapa precedent. I han estat escollits diverses persones de les entitats veïnals amb les que hem coincidit en el darrer temps en la campanya de la sanitat i el retorn dels especialistes a Llefià i La Salut i també a la campanya Que la Crisi la paguin ells a tota la ciutat.

Esperem que en aquesta nova etapa, el Secretariat entrant busqui generar noves dinàmiques de participació i transparència i serveixi per a donar sortida i impuls a les creixents reivindicacions veïnals davant la crisi galopant, l’augment de tarifes de productes de primera necessitat i la demanda de solucions a l’atur local, els desnonaments i les retallades socials. Perquè una FAVB que lluiti és el que ens cal.

Per Albert Vendrell i Violant, publicat a Llefi@Net el 24 de febrer de 2011

Calçotada Popular 2011

2011-02-20T00:33:00.001Z

Organitza Comissió de Cultura de Llefià. Hi haurà la tradicional Despertà a càrrec de Kapaoltis, balls a càrrec de les AMPA Maria Ward i Pere de Tera, Bastoners de Canyet i Castellers de Badalona. També hi haurà tallers de xapes.

Tanquen TV3 al PAÍS VALENCIÀ

2011-02-18T16:52:00.002Z

Aleida Guevara, filla del Che, visita Badalona

2011-02-15T20:57:00.007Z

Dijous 17 febrer - foto membres del Casal AM l'Aleida Guevara

Aleida Guevara, filla del Che visita el monument aixecat a la nostra ciutat en honor al seu pare i la parada de metro" La Salut" on a les andanes s'han recollit frases del Che i de diversos pensadors. La recepció ha tingut lloc a les 18h a la Pl Che

Organitza Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona i Comissió d'Homenatge al Che

BARCELONA DECIDEIX 10 D'ABRIL DE 2011

2011-02-10T01:55:00.002Z

L'energia Feminina a través de l'art (Exposició d'Artistes Badalonines)

2011-02-08T14:48:00.003Z

dilluns, 14 de febrer a l'11 de març de 2011 a la Biblioteca de Can Casacuberta

El dia de la inauguració:
Conferència "l'energia Femenina a través de l'art" a càrrec de Paco Escudero. Historiador de l'art. a les 19h.

Brossa: apunts per al 2011 per Albert Vendrell i Violant*

2011-01-31T14:15:00.006Z

No sóc un expert en l’obra de Joan Brossa. I no ho pretenc. Reconec que he tingut la sort de llegir alguns dels seus poemes i veure una part diversa de la seva obra plàstica (precisament, a la meva ciutat hi ha un poema corpori d’aquest autor.) I de ben segur, hi haurà moltes persones que no els agradarà, d’altres que no sempre l’entendran, i d’altres que els semblarà impressionant. Aquestes alçades comença a ser evident que aquesta nota no té com a objectiu ser una crítica artística. Ara bé, sí que pretén apuntar algunes idees clau de l’obra del poeta català.

Seria ingenu pensar que, al voltant de qualsevol tasca de creació artística, no existeix un vessant ideològic, i la poesia de Brossa no n’és pas una excepció. Per començar, el poeta sempre es va decantar per una acció d’esquerres i per això va voler que la cultura i la poesia estiguessin a l’abast del poble. I per aquesta raó, en la seva poesia sempre va intentar trobar nous llenguatges que l’acostessin a la majoria de la gent. En paraules de Maria Lluïsa Borràs: “Va tractar de sortir del llibre per cercar altres mitjans de comunicació de més gran abast, per anar més enllà de la minoria que llegeix habitualment poesia.”

Un altre element present a la seva obra és la lluita de classes i el contingut social. Brossa va establir contacte amb el poeta brasiler i resident a Barcelona, João Cabral de Melo (1920-1999), el qual l’introdueix en el pensament marxista, que influeix en la seva obra. Va evolucionar del neosurrealisme cap a un realisme crític com es posa de manifest al llibre Em va fer Joan Brossa (1950). I també resulta evident a Des d’un got d’aigua fins al petroli de la mateixa època. En aquest llibre, el poema El poble restarà lliure descriu un aixecament popular contra l’autoritat o el poema Dura jornada afirma “Una bala toca el setrill de l’home quotidià/ en la lluita quotidiana/ (...) L’organització del treball és inhumana”.

Aquesta expressió de la lluita de classes també es posa de manifest en una entrevista a la revista Serra d’Or l’agost de 1975. Montserrat Roig li demana per quina Catalunya se sent més identificat i ell respon“com diu en Gimferrer, la meva obra pertany a aquesta Catalunya dels combats”, en contraposició a la Catalunya planxada i oficial. Aquesta definició marxista i volgudament revolucionària es posa de manifest en diversos poemes, com
ara Elegia al Che (1971) o Oda a Marx (1983).

Un altre dels elements centrals de l’obra de Brossa és la seva decidida catalanitat. No debades, usa sempre el català en la seva poesia i n’és un ferm defensor. I no deixa de ser menys baladí el fet que la seva obra poètica s’entronca en la tradició patriòtica identificada amb Àngel Guimerà. “Himne” (pertanyent a El clavell i el martell, de 1951) i “Fua” (de Malviatge, de 1954) són poemes dedicats a Guimerà. El primer parteix d’un vers de l’autor de Terra baixa: “Humanitat, entorna’t a la vida”, que és l’inici d’un sonet en què Brossa esperona la humanitat a desprendre’s del jou dels imperialismes i a defensar el feble davant del fort. El segon parteix d’una cita de Mestre Oleguer:“A fora els lladres”, i és un crit de lluita contra l’enemic, adjectivat com a “ombra nocturnal, clerical” i que s’expressa en una llengua estranya com explica Glòria Bordons.

Un altre exemple d’aquesta visió va ser el seu suport al “Manifest de Montserrat”, el qual, segons l’historiador Agustí Barrera, va ser“una condemna de la paròdia del Procés de Burgos; s’hi demana una amnistia general de caràcter polític, l’abolició de la pena de mort, de l’exercici les llibertats democràtiques, alhora que es reclamen els drets dels pobles i nacions que formen l’Estat espanyol, incloent-hi el dret a l’autodeterminació. El Manifest de Montserrat és el document que predeterminarà els 4 punts programàtics de l’Assemblea de Catalunya, del 7 de novembre de 1971.”

Dins la seva obra, a més, podem observar la crítica a Espanya en diverses formes. Per exemple, al poema visual titulat Espanya, en què la carta del nou de copes, només en té vuit. O la seva reclamació honesta del dret d’autodeterminació, com va posar de manifest la Plataforma pel Dret de Decidir l’any 2006 amb l’obra inèdita titulada Autodeterminació, en què el poeta explorava amb la seva mítica A.

Per acabar, no ens podem deixar d’estar de dir que 12 anys després de la seva mort no han servit per posar Brossa i la seva obra al nivell que li pertoca. I no és menys cert que si molta de la seva obra continua inèdita és perquè en la seva tasca intel·lectual no es va voler ser conformista i no va rebre el suport del govern convergent d’aleshores. Brossa és a la poesia, el que la Nova Cançó, a la cançó. Ambdós, van posar la cultura al servei del poble per lluitar davant les opressions nacionals i socials.

Seguint el camí encetat per Brossa, aquest any 2011 hauria de servir, com ja ha apuntat Laia Terol, perquè “des de la cultura i la identitat pròpies, l’art pugui assumir el seu camí a seguir per la transformació social” (Cal art d’ara, article publicat a Llibertat.cat el 08-02-2010).

*Publicat al diari La Directa, núm. 213

Membre del Casal Carme Claramunt, l'AV de Sant Antoni de Llefià, la CUP de Badalona i alguna entitat més

Dijous d'història i lluita

2011-01-26T10:54:00.007Z

Aquest dijous 27 de gener coincideixen diverses convocatòries que volem destacar:

Presentació del llibre (escrit en castellà) "Llefià, de la barraca a la dignidad" de Juan Rico, membre de l'Arxiu Històric de Llefià.

L'acte està previst per a les 19:30h al Centre Cívic de La Salut. Hi intervindran Felipe Aranguren, escritor i sociòleg i Jordi Albadalejo, historiador i representant de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Badalona.

I emmarcat en la Jornada de Lluita a nivell dels Països Catalans:

Concentració a les 19h a la Plaça de la Vila de Badalona contra la retallada de les pensions.

Les organitzacions d'esquerres de Badalona (CUP + EUiA + PSUC-Viu + Revolta Global-EA) ens sumem a les mobilitzacions convocades als Països Catalans davant la retallada de les pensions que vol imposar el Govern espanyol del PSOE.

En l'actualitat, el sistema de pensions públiques no està en crisi i de fet té superàvit. Per aquesta raó, les organitzacions convocants fem una crida a organitzar-se i mobilitzar-se al conjunt de les classes populars de Badalona.

Sols amb la mobilització, l'organització i la lluita podrem a aturar la creixent retallada de drets socials!

Els nous catalanoparlants, a favor de la immersió lingüística per Veu Pròpia

2011-01-03T16:48:00.001Z

Publicat a l'Avui el 26 de desembre de 2010.

La plataforma Veu Pròpia defensa l'actual model educatiu i rebutja la sentència mutiladora del Suprem.

Denuncien el “cinisme i la hipocresia” dels que només defensen el bilingüisme “allà on el català és hegemònic”

La plataforma Veu Pròpia, que reuneix persones que han adoptat el català com llengua habitual malgrat no ser la pròpia, ha reivindicat aquest diumenge el model d'immersió lingüística de l'educació catalana per a assegurar el seu aprenentatge.

En un comunicat fet públic al seu web ha expressat que és “una eina indispensable per a garantir l'aprenentatge de la llengua catalana de les persones que no tenen el català com llengua d'origen”, pel que ha rebutjat la sentència del Tribunal Suprem (TS) que exigeix que el castellà sigui la llengua vehicular en el sistema educatiu català.

Per a l'entitat, el sistema actual permet que tots els alumnes aprenguin el català “en una societat en la qual la llengua castellana és obligatòria i hegemònica, com a conseqüència d'uns esdeveniments polítics molt concrets”.

Ara, afirmen, s'evita la discriminació lingüística, ja que tots els nens aprenen les dues llengües en un model “lloat per mestres i pedagogs, que ha ajudat a cohesionar la societat, evitant la seva fractura en funció de la llengua”.

A més, lamenten que defensar el dret a escollir la llengua en l'escola és una excusa per a imposar el castellà a Catalunya, “quan la llengua amenaçada per tres segles de persecucions continua sent avui en dia el català”.

La plataforma també denuncia “el cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del dret a escollir la llengua materna en l'ensenyament” com Convivència Cívica Catalana, Ciutadans, el Partit Popular i d'altres grups afins, “ja que només defensen el dret d'escollir el castellà a Catalunya”. També critiquen “el cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del bilingüisme que només el defensen en aquells espais on el català, malgrat les dificultats, ha aconseguit tenir més pes o esdevenir hegemònic”.

A més. l'entitat assenyala que als territoris on l'idioma dominant s'ha usat com llengua vehicular com el castellà al País Valencià o el francès a la Catalunya Nord, el català es troben “greument amenaçat”.

BADALONA en defensa del català

2010-12-23T23:23:00.000Z

Diferents moments de la concentració convocada per la CUP de Badalona en defensa del català i de la immersió lingüística a les escoles. 23 de desembre de 2010, plaça de la Vila de Badalona.

Urgent: concentració davant la sentència del Tribunal Suprem contra la llengua

2010-12-22T18:25:00.006Z

Hola a tothom (companyes de la Comissió de Cultura de Llefià, i veïns i entitats de tots els barris de Badalona), un grup polític ha convocat una concentració demà a les 20h a la Pl. Vila (Badalona) davant la sentència del Tribunal Suprem!!! Per a protestar davant la sentència del Tribunal Suprem totes les forces polítiques que han defensat la immersió lingüística estaran a favor de protestar davant d'aquesta greu agressió. No en dubtem.

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense. (Ovidi Montllor)

Despertem i movent-nos, per la cohesió social i per la llengua!

Dijous 23, a les 8 del vespre a la Pl Vila de Badalona.

Gestora del Casal Carme Claramunt

Quines han de ser les funcions d'un sindicat nacional i de classe? per Jose Miguel Cuesta

2010-12-19T11:35:00.002Z

Des dels diferents col·lectius de l'Esquerra Independentista es remarca la necessitat de bastir un sindicalisme nacional i de classe fort, amb capacitat de superar en força i representativitat altres sindicats existents, que o bé des de fa molt temps han renunciat a un model de sindicalisme combatiu o bé no s'adscriuen al marc nacional dels Països Catalans.

Sembla que en aquest punt estem d'acord tot i que s’està encara molt lluny d'aconseguir aquest objectiu: els sindicats existents que podrien respondre a aquest perfil o bé són massa febles i no tenen la implantació que ens agradaria, o bé, i aquí vull encetar el debat, no acaben de fer les funcions que li pertocarien a un sindicat.

Caldria, doncs, que analitzéssim si les persones que formem part de l'Esquerra Independentista tenim clares quines han de ser la funció d'un sindicat. Potser és un tema que no hem debatut prou i aquest fet, de retruc, condiciona la nostra actual feblesa en el món sindical, que contrasta amb el sindicalisme d'altres nacions sense Estat. Per parlar d'exemples coneguts, no ens podem comparar amb Galiza i Euskal Herria, on existeix un sindicalisme nacional i de classe molt més fort.

Històricament, dins el moviment obrer han existit (i existeixen) diferents visions de quines haurien de ser les funcions d'un sindicat. Ja des de els seus inicis van existir organitzacions obreres de tipus corporativista, que es dedicaven a negociar millores per col·lectius concrets de treballadors però sense tenir una visió global de la classe treballadora i sense qüestionar la societat capitalista existent. Una altra visió molt diferent va ser el que es va anomenar sindicalisme revolucionari: el que pensava que el sindicat seria l'instrument fonamental per fer la revolució, al marge dels partits polítics i de l'acció política organitzada en altres espais. En la nostra història l'anarcosindicalista CNT, fundada el 1910, respondria a aquest darrer model que als anys trenta, sobretot en el context de la Guerra Civil, va mostrar les seves contradiccions.

El nostre model de sindicalisme no respondria a aquestes visions. Pot semblar una redundància, però la funció primordial d'un sindicat ha de ser la defensa dels drets dels treballadors i treballadores en l'espai on desenvolupen la seva activitat: l'empresa, l'administració pública, etc. Un sindicat, d'entrada, ha de fer sindicalisme: lluitar per defensar els interessos de tots els treballadors i treballadores al lloc de treball, independentment de si estan afiliats o no, de si són fixes o eventuals... Ha de lluitar per uns salaris millors, per unes jornades i condicions de treball dignes, contra la discriminació laboral per motius de sexe, negociar convenis, convocar vagues...).

També s'ha de dir que aquest sindicalisme ha d'estar circumscrit a una voluntat transformadora de la societat. No ens enganyem: la lluita sindical del dia a dia, a l'empresa, al lloc de treball, té un vessant reformista (igual que altres lluites importants per al nostre moviment, com pot ser la lluita institucional), de la qual hem de ser conscients perquè no ens enlluerni. Si el sindicalisme nacional i de classe no té clara la seva voluntat transformadora i de connexió amb altres lluites del nostre poble podria acabar patint un procés similar al de CCOO, és a dir, acabant convertint-se en una organització burocràtica i acomodatícia que traeix els interessos de la classe treballadora.

Però també existeix l'altre perill, del qual tinc la sensació que part del nostre moviment és menys conscient: que es vulgui fer un sindicalisme agitatiu, de pancarta, de manifestació, però que no tingui una implantació real en el món del treball, sense delegats sindicals, sense presència als comitès d'empresa... Un sindicalisme que sigui producte de l'afiliació de la nostra militància però que no sigui capaç d'atreure a àmplies capes de la població treballadora (que no ha de ser explícitament independentista) no seria un instrument de lluita i organització efectiu tant per a la defensa dels nostres drets com a classe, com per a la conquesta de nous. Li mancaria la força necessària per ser un referent de la classe obrera organitzada dels Països Catalans.

Un sindicat nacional i de classe ha de contemplar aquests dues vessants, i, recollint gran part de la tradició marxista, tenir un caràcter socio-polític. D’una banda ha de defensar als treballadors i treballadores dins el món laboral. D’altra banda, alhora ha de tenir una visió transformadora de conjunt, capaç d'implicar-se en altres lluites que poden escapar del marc concret dels llocs de treball, però mai oblidant aquest àmbit ni, en el nostre cas en concret, les relacions amb altres branques del nostre moviment d'alliberament nacional.

Si volem construir un sindicat nacional i de classe fort hem de tenir clar que aquest no ha de ser “una sectorial més de l’Esquerra Independentista” o, pitjor encara, una sigla més en una sopa de lletres, sinó un lloc on pugui afiliar-se qualsevol treballador i treballadora del nostre país que vulgui lluitar pels seus drets laborals davant els interessos de la patronal. Perquè no hem d’oblidar que un sindicat nacional i de classe no és una organització d’avantguarda i, per tant, ha d’aspirar a ser una organització de masses en el seu àmbit d’actuació.

En tot cas, aquestes qüestions i d’altres haurien de ser debatudes urgentment i obertament pel conjunt del moviment , especialment per la militància afiliada a les diferents organitzacions sindicals que actuen al nostre país.

*Membre del Casal Carme Claramunt, de la CUP de Badalona i de Veu Pròpia
Publicat a la secció Opinió de Llibertat.cat el 22/11/2010

Gràcies amics de Badalona !!! [Andreu Valor]

2010-12-05T01:27:00.002Z

(dijous 2 de desembre), toquem al Casal Antoni Sala i Pont de Badalona que conjuntament amb el Casal Carme Claramunt ens brinden l’oportunitat de presentar el nostre treball a casa seva...

Ricard ens acull amb un somriure i la satisfacció per la seua part de pujar i estar prop de la gent de Badalona, i no sap que el total agraïment i alegria, són nostres...

Ambient càlid, acollidor, amb una ideologia compartida i amb la total atenció pel qualsevol cosa que necessitem...El local comença a organitzar-se de bona manera i amb això la gent comença a entrar, a saludar-nos i a fer que al menys el meu interior es barallen sense parar els xocs de l’electricitat que produeix eixe nervi que sempre apareix minuts abans de posar-nos davant de qualsevol mirada...

Vull fer un petit incís i agrair a una parella que ja el dilluns vingué a veure’ns a Barcelona, el detall de repetir assistència (Marta i Pili), dos amigues de l’Olleria que tampoc coneixíem abans i que encara fa sorprendre més si cal el seu desig d’estar prop de nosaltres, lluny d’allà d’on provenim...

El concert aquesta vegada totalment propi, ens va permetre tocar pràcticament la totalitat del nostre repertori i sempre dic que la pregunta que busca la resposta del resultat de l’actuació, la deuen fer a l’oient...però jo no puc negar que estàvem molt agust i això al menys ajuda a que tot esdevinga com esperem...De nou una bona sensació i amb ganes de tornar a tocar sense parar!!! Gràcies amics de Badalona!!!

Aquestos dos primers dies, esdevingueren amb una finalització dels concerts molt agradable, conversant amb la gent que venia a veure’ns, que son de les coses que més ens agrada quan acabem una actuació, ens donen l’oportunitat de compartir la nostra música gravada en estudi i això imagine es senyal d’haver agradat, al menys una mica...i això ens fa volar!!!

imatges d' Andreu Valor [CASIP]

2010-12-02T23:32:00.000Z

Andreu Valor al CASIP de Badalona

2010-12-02T00:18:00.009Z

Andreu Valor (Cocentaina, El Comtat), presentarà el seu primer treball “En les nostres mans” al Casal Antoni Sala i Pont [CASIP] de Badalona (Riera Matamoros 103) el proper dijous 2 de desembre a dos quarts de nou del vespre. Un concert acústic on el cantautor contestà estarà acompanyat per la jove vocalista Berta Iñiguez, Tatà Bates, a la guitarra i Joan León a la repercussió. El concert del valencià està enmarcat en una petita gira que inclou altres poblacions del Principat . * Consulteu l'agenda actualitzada del cantautor al myspace www.myspace.com/andreuvalor + ENTREVISTA a LLIBERTAT.CAT

Darreres activitats

2010-12-01T00:00:00.000Z

Algunes reflexions a l'entorn del “bilingüisme” en diversos àmbits per Jose Miguel Cuesta

2010-11-15T07:57:00.002Z

Per José Miguel Cuesta, membre de la CUP de Badalona i de Veu Pròpia. Publicat al seu bloc el 3 de novembre de 2010.

Immersos en la pre-campanya electoral autonòmica en el Principat, l'enrenou creat al voltant de la possibilitat de fer-ne dos debats electoral entre José Montilla i Artur Mas -un en català i un altre en castellà- em va impulsar escriure algunes línies sobre el discurs del bilingüisme que tenen certs sectors suposadament d'esquerres i que feia temps que volia abordar.

D'entrada, no entenc per què un debat electoral s'ha de centrar només en dues persones i candidatures, a no ser que es vulgui apostar clarament per un bipartidisme molt al gust dels sectors privilegiats de la societat catalana, però centrant-me només en les qüestions lingüístiques caldria fer-ne uns quants aclariments.

Fins i tot si la intenció era fer-ne un debat en català al Principat i un en castellà per al conjunt de l'Estat espanyol, al meu entendre aquesta segona possibilitat implicaria fer-ho també en castellà al Principat i als altres territoris de parla catalana. És més: en alguns d'aquests, com gran part del País Valencià, només hi arribaria la versió castellana del debat ja que les autoritats d'allà, seguint les consignes del PP, s'han dedicat a tancar els repetidors de TV3.

Però tota aquesta qüestió m'ha fet pensar en un tema de fons amb el qual m'he trobat en més d'una ocasió en altres nivells: la insistència de persones de determinats col·lectius, organitzacions polítiques, socials, etc. de fer la propaganda, l'informació, els comunicats, etc. exclusivament en bilingüe català-castellà, ja sigui en les “altes esferes” o en mobilitzacions de caire popular.

Persones de diferents partits, organitzacions i sindicats teòricament d'esquerres si més no de la ciutat on resideixo (Badalona), cauen en aquest parany del bilingüisme una i una altra vegada, motiu que en alguna ocasió ha generat tensions amb les persones i organitzacions contràries a aquests procediments lingüístics i que no renunciem a fer servir el català com a eina preferent de comunicació i cohesió social.

Argumenten en no poques ocasions que així s'arribarà a més gent, per què encara hi ha persones que no entenen el català. Tot i que els nivells d'ús social del català són preocupants, la majoria de la població que resideix al Principat i fins i tot a Badalona entén perfectament la llengua catalana. I si l'argument és fer-se entendre, deixant de banda als immigrants procedents dels països on el castellà és llengua oficial, també hi ha immigrants de recent arribada que d'entrada tampoc entenen pas el castellà.

Els que defensem l'ús social preferent de la llengua catalana no ens oposem pas a que es facin servir altres llengües en determinades situacions, però el que no estem d'acord és en fer servir exclusivament el “bilingüisme català-castellà”. Per què no es fa servir l'amazhig, l'àrab, l'urdú, el penjabí, les diferents variants de xinès, etc. a més del castellà? Fins i tot en alguna ocasió davant d'aquest requeriment he sentit dir a gent suposadament d'esquerres que això no pot ser perquè“estamos en España” o que no es pot fer exclusivament en català “perquè aquest no es pot imposar”.

Pel que es veu, encara hi ha gent que entén que hi ha una llengua “superior”, el castellà, que es pot obligar a aprendre i que tothom té l'obligació de saber. En no poques ocasions ens anomenen “nacionalistes” als que defensem l'ús del català en totes les situacions dins dels territoris de parla catalana, argumentant que el català no es pot “imposar”. Fan trampa. No he vist a cap d'aquestes persones defensar el “bilingüisme” en aquells àmbits on el castellà és exclusiu o majoritari i cap d'ells sembla recordar que el castellà està imposat “per llei” a tot el territori de l'Estat espanyol.

Jo m'he criat en castellà, i faig servir la meva llengua materna habitualment amb la meva família, que procedeix de fora de Catalunya i amb algunes amistats. No obstant tinc clar que s'ha d'apostar per fer servir el català en tots els àmbits públics i socials i així ho intento fer. Si no ho fes, no seria conseqüent amb mi mateix, i estaria sent còmplice amb una situació injusta que contribueix a minoritzar la llengua pròpia del país. La que ha estat històricament perseguida i que encara avui en dia està marginada en molts àmbits.

Li preguntaria a aquestes persones que defensen el “bilingüisme català-castellà” i, en especial, als que tenen les arrels o procedeixen d'altres territoris de l'estat de parla no catalana, si s'han parat a pensar si els agradaria que s'obligués a parlar una altra llengua als seus llocs d'origen i que reflexionessin si no estan exercint, en el fons, un imperialisme cultural i polític similar al que si observen en altres situacions fora de l'Estat espanyol. Amb la seva actitud estan sent còmplices de la imposició lingüística de la llengua castellana.

“La sentència del Tribunal Constitucional espanyol davant l’Estatut de Catalunya invalida qualsevol lectura federalista”

2010-11-05T13:37:00.002Z

El passat dijous 4 de novembre de 2010 va tenir lloc a la Fundació Ateneu Sant Roc el debat sobre “El Futur de Catalunya” organitzat pel Casal Carme Claramunt. En aquest debat participaren Carme Martínez per ICV-EUiA, Josep Pera per CiU, Francesc Ribot per ERC, Francesc Lleal per Reagrupament (RI), Pere Martínez per Solidaritat (SI) i Marc Sallas per CUP.

El debat va ser moderat per Agustí Gallart, membre del Casal, que va dirigir 4 preguntes a tots els ponents que van respondre per torns. El debat va durar dues hores aproximadament entre les intervencions de la taula i les intervencions del públic.

La primera pregunta feia referència a la validesa de la Constitució espanyola de l’any 1978. Tots els presents van coincidir que la Constitució Espanyola no servia per les aspiracions nacionals del poble català. La representant d’ICV-EUiA va matisar, però que a partir de la sentència del Tribunal Constitucional, la Constitució quedava “tocada de mort, atès que qualsevol lectura federalista se’n va en orris”. Els representants d’ERC i CUP van coincidir en afirmar que la Constitució Espanyola havia nascut morta, atès que per poder-la portar a terme es van acceptar “la Monarquía, la bandera i l’unitat nacional d’Espanya”. El representant de CiU va afegir que després de la sentència del Tribunal Constitucional “molts federalistes estaven deixant de creure i es feien independentistes”.

La segona pregunta que feia referència al Dret de Decidir i a la proposta del concert econòmic en el marc legal vigent. El representant de la CUP va dir que cal apostar per “l’organització i la mobilització populars per construir un Estat”. ERC que havia estat els primers en defensar el concert econòmic, ara no consideren adequat “cremar energies en intentar convèncer el PP i el PSOE que siguin generosos”. El representant de CiU, formació que ha llençat aquesta proposta, va considerar que si l’Estat no fa un acte de reconeixement “amb la llengua i el concert econòmic augmentarà molt més la gent que voldrà la Independència”. Coincidint amb aquestes intervencions, RI i SI remarcaven que no calia esperar que canviïn d’opinió i que “la coalició nacionalista espanyola sempre votarà el mateix”. ICV-EUiA va insistir que “cal batallar pel dret de decidir, si no, no hi ha democràcia” i que tenen un model federalista de l’Estat.

A continuació, la tercera pregunta era referida a la crisi capitalista que afecta els més febles i sobre quines propostes farien al respecte. Totes les presents van coincidir a dir que amb la fi del dèficit fiscal entre Catalunya-Espanya es tindrien molts més recursos per a encarar la crisi. També van coincidir en què cal fer unes polítiques socials orientades a creació de llocs de treball, mentre que ICV-EUiA, ERC i CUP matisaven que no s’havien de rescatar els bancs ni l’especulació dels darrers anys: “Amb diners públics no s’han de tapar els forats dels Botín” va dir el representant de la CUP, mentre que la d’ICV-EUiA afirmava que calia posar fre al mercat, atès que “qui dicta les polítiques és el BM, i el que cal és repartir la riquesa”. El representant de RI va dir que ningú es pensi que amb la Independència “lligarem els gossos amb llonganisses, aquí hi ha molta feina a fer”.

La darrera pregunta feia referència a la qüestió de la migració i si Catalunya hauria de tenir els mitjans per a poder-la gestionar. CiU va dir clarament que el PP era el partit que estava fent un abús racista del tema. Alhora va fer autocrítica dient que tampoc no hi ha un discurs clar sobre la integració per part de cap partit. RI va indicar que era un debat a nivell europeu i el que “es busca és l’enfrontament entre els nouvinguts i els que havien vingut abans”. Tant CUP, ERC, RI i SI van coincidir a criticar el fet que la integració és catalana, mentre que els papers són espanyols. ICV-EUiA va coincidir amb CiU en el fet que no s’havia debatut seriosament el tema. I va afegir “a l’exigència de deures, cal afegir la igualtat d’oportunitats”. El representant de la CUP va criticar que no havien augmentat les partides en serveis socials proporcionalment amb l’augment de la població. També va indicar el dret de vot en el procés d’integració com a indispensable “Sol pel fet d’estar empadronat en una població tenies dret a votar en les consultes per la Independència”. Per tancar aquest punt, el representant d’ERC va dir que era necessari tenir les eines de gestió i de tria els fluxos migratoris com fa “el Quebec”.

Seguidament, en el torn obert van intervenir membres de Des d’Abaix, candidatura anticapitalista que es presenta a les eleccions. A més, d’altres veïns de la zona va anar en la línia que les conquestes socials que podria aportar la Independència “són la clau per a assegurar la cohesió social”.

Per tancar, ERC, RI, SI i CUP van coincidir en avançar cap a la Independència, mentre que CiU va matisar que l’Estat espanyol té un problema si no reconeix el poble català. En aquest punt, tant ICV-EUiA i CUP van coincidir a recuperar l’esperit del PSUC referint-se a la qüestió de la cohesió social (ICV-EUiA) i en el fet d’impulsar “una mena d’Assemblea de Catalunya de base, popular per anar avançant” (CUP).

Artigues, 5 de novembre de 2010

Casal Carme Claramunt

Es confirmen els ponents que intervindran al debat del Futur de Catalunya

2010-11-02T23:10:00.002Z

En el debat de dijous 4 de novembre intervindran Carme Martínez i Ruzafa, regidora i candidata per ICV-EUiA al Parlament, Marc Sallas i Batlle, membre del Secretariat Nacional de la CUP i núm. 7 a les municipals, Jordi Albaladejo i Blanco, historiador i President Comarcal d'ERC al Barcelonès Nord, Ferran Falcó i Isern, Primer tinent d’alcalde i regidor del districte 6 per CiU i un representant de Solidaritat Catalana pendent de confirmació.

El debat el moderarà l'Agustí Gallart i Teixidó, soci de l'Ateneu Adrianenc, vice-president de Sobirania i Justícia i soci del mateix Casal Carme Claramunt. És també Director responsable de l’agència cristiana de notícies Flama.info. Ha estat alt càrrec de la Generalitat de Catalunya i entre els anys 1984 i 2000 ha exercit responsabilitats en la direcció de la radiodifusió, la televisió i les telecomunicacions. Impulsor i executor del Pla Nacional de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, dels Centres Integrats de Telecomunicacions Avançades i representant de la Generalitat de Catalunya en el International Telepresence Project. Durant aquest període també va formar part de diferents consells assessors a nivell de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

El Casal Carme Claramunt, amb la col·laboració de la Fundació Ateneu Sant Roc, organitza un debat el proper dia 4 de novembre a les 20:15h a la seu de la Fundació Ateneu Sant Roc.

Aquest debat s'emmarca en el fet que el proper 28 de novembre tindran lloc les eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya, on els i les catalanes amb dret a vot exerciran el seu dret a sufragi per la formació del Parlament de Catalunya.

El debat "El Futur de Catalunya" respon a la vocació del Casal Carme Claramunt de difondre el debat ideològic i la politització de la nostra societat. Aquesta cita compta amb una especial rellevància històrica. Estem submergits en una important recessió econòmica i les polítiques antisocials, s’ha publicat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la mobilització entorn a les consultes ha assolit una dimensió social enorme, les enquestes apunten a canvis en el panorama polític català, les recents sentències sobre les normatives d'ús del català a Barcelona i a Lleida...

Ens trobarem a les 20:15h al local de la Fundació Ateneu Sant Roc, c/ Cáceres, 34-36 Sant Roc, Badalona

El Futur de Catalunya a debat

2010-10-28T00:51:00.003+01:00

El proper 28 de novembre tindran lloc les eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya, on els i les catalanes amb dret a vot exerciran el seu dret a sufragi per la formació del Parlament de Catalunya.

La vocació del Casal Carme Claramunt és la de difondre el debat ideològic i la politització de la nostra societat. Aquesta cita compta amb una especial rellevància històrica. Estem submergits en una important recessió econòmica i les polítiques antisocials, s’ha publicat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la mobilització entorn a les consultes ha assolit una dimensió social enorme, les enquestes apunten a canvis en el panorama polític català, les recents sentències sobre les normatives d'ús del català a Barcelona i a Lleida...

Per aquesta raó, realitzarem el debat amb membres de les formacions polítiques amb tradició democràtica. Han confirmat la seva presència ICV-EUiA, Solidaritat Catalana, CUP i ERC.

Esperem tant la vostra assistència com les vostres intervencions

Quan	dj., 4 de novembre, 20:15 – 21:45
On	Fundació Ateneu Sant Roc C/ Cáceres, 34-36 Sant Roc, Badalona

Esperem tant la vostra assistència com les vostres intervencions

I després de la vaga general, què cal fer? per Albert Vendrell i Violant *

2010-10-13T13:13:00.002+01:00

El 29 de setembre, la classe treballadora dels Països Catalans al sud de l’Albera vam ser cridats a una vaga general per aturar un seguit de mesures antipopulars que soscaven greument els nostres drets socials. Finalment, a contracor, les cúpules de CCOO i UGT no havien pogut obviar la demanda d’algunes de les seves bases i de diversos sindicats més minoritaris, que ja feia temps que reclamaven aquesta mesura de força.

Calia entendre aquesta vaga com una gran mobilització de resistència a l’ofensiva llançada des del capital contra el treball. Perquè contràriament al que es proclama, la finalitat de la retallada dels nostres drets socials no és lluitar contra una crisi econòmica provocada l’actual sistema d’explotació sinó aturar la caiguda de la taxa de guany de la patronal, un element estructural del capitalisme.

Per això, no ens hem de deixar entabanar per les falses promeses: no hi ha possibilitat de reformar el capitalisme, ja que només pot subsistir retallant els nostres drets, és a dir, augmentant l’explotació.

En el cas dels Països Catalans, cal afegir un altre element a l’anàlisi: l’espoli fiscal que patim. No podem oblidar que aquest espoli significa una doble explotació per als i les treballadores dels Països Catalans. Aquest greuge hauria d’implicar a curt termini buscar solucions diferenciades, com ara la creació d’un marc de relacions laborals propi on es poguessin regular els convenis laborals o la reducció de la jornada laboral.

Ara bé, com sempre, cal preguntar-se què cal fer després de la Vaga General. Ja sabem que en temps de crisi la nostra funció ha de ser aguditzar les contradiccions per canviar l’estat de coses tot proposant una alternativa política. Aquesta hauria de ser una tasca prioritària de la CUP, que hauria d’esbossar un programa socioeconòmic a nivell nacional.

Però hi ha una altra tasca urgent: reforçar el sindicalisme nacional i de classe. No és cap secret que aquest sindicalisme és molt minoritari al nostre país. Això es deu en part que un moviment com l’Esquerra Independentista no té una política sindical unitària definida, la qual cosa el duu a un conjunt de pràctiques inconnexes i atomitzades.

Per tant, si no volem continuar sent objecte de bescanvi entre la patronal, els governs de torn i les cúpules dels sindicats d’obediència espanyola, el nostre moviment necessita definir una política sindical unitària. Creiem que un primer pas per assolir aquest objectiu seria la celebració d’una Conferència Sindical, l’objectiu de la qual seria arribar a uns acords mínims que permetin superar l’atomització actual de les nostres pràctiques.

*Publicat al setmanari La Directa, núm. 199

Guanyarem la Llibertat

2010-10-11T04:01:00.000+01:00

Una crònica de l'Homenatge al Che

2010-10-08T08:44:00.007+01:00

Aquest any 2010, com des de l'any 1997 s'ha celebrat l'Homenatge al Che en el 43 aniversari del seu assassinat a Bolívia.

El Casal Carme Claramunt, que hem participat a la Comissió del Che, també va fer una ofrena floral com d'altres col·lectius -el Casal d'Amistat amb Cuba en representació de la Comissió del Che, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya- Verds- i les persones assistents que van ofrenar un clavell roig.

Les imatges registrades van a càrrec de Llefià.tv i la pirotècnica a càrrec dels Diables de Llefià Kapaoltis. En el vídeo enllaçat s'enumeren les entitats que formen la Comissió del Che.

El parlament de Gisela Herrera de l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles (ICAP) va ser molt emotiu i sentit, ja que ella va viure grans episodis històrics que van afectar Cuba i el mateix Che. I no va ser menys emotiu, la salutació emocionada que la Presidenta del Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona va dedicar a Pedro Trigo, membre del Movimiento 26 de Julio, combatent del Montcada i important dirigent de la lluita clandestina a Cuba.

Fins a la Victòria Sempre!

Homenatge al Che

2010-10-05T11:53:00.003+01:00

Com cada any des de 1997 el Casal d'amistat amb Cuba de Badalona i altres entitats de la ciutat et convidem a participar en l'HOMENATGE AL CHE GUEVARA en el 43 aniversari del seu assassinat a Bolívia, per part de les entitats que formem la “Comissió del Che”.

Dijous 7 d'octubre a les 19:30h, a la Pl. del Che (davant el Mercat de La Salut).

- Ofrena floral per part de la Comissió i les entitats
- Intervenció de Gisela Herrera en representació de Cuba
- Actuació musical
- Espectacle dels Diables Kapaoltis

Com s'arriba: Metro L-10 (La Salut - Che Guevara).

Una crònica de la Vaga General a Badalona

2010-10-01T11:08:00.003+01:00

Seguiment irregular de la vaga a Badalona

Seguiment desigual de la vaga a Badalona. Així es pot resumir la jornada d'ahir, qualificada per CCOO i UGT d'“èxit”. Als polígons industrials, autèntics deserts, la protesta va tenir èxit. A la zona sud fins i tot les nombroses empreses regentades per xinesos van abaixar les persianes. Representants d'aquest col·lectiu van assegurar que ho feien per “por dels piquets” i sota l'amenaça del trencament d'aparadors, però els pocs treballadors autòctons que es veien van assegurar que els sindicats, al matí, no havien fet acte de presència.

A l'ajuntament, amb 1.302 empleats, el seguiment no va ser ni de bon tros el desitjat pels sindicats: un 15,2% del total, segons les dades oficials, comptant les empreses municipals i tenint només en compte els 851 empleats amb dret a la vaga.

També va ser minoritària l'aturada als comerços de la ciutat. Tot i això, al matí, en algunes zones concretes, es podien veure un bon nombre de botigues amb les persianes abaixades. Aquest és el cas dels voltants del mercat Torner, que no va obrir, com tampoc ho va fer el de Sant Roc. Al centre, el mercat Maignon funcionava amb normalitat, amb vuit parades, de la trentena que hi ha, que secundaven la vaga. Als carrers del voltant, la majoria dels comerciants van obrir portes, i al carrer de Mar eren poques les botigues tancades. Al migdia un grup de piquets informatius es van passejar per aquest carrer i van persuadir els comerciants d'abaixar persianes, però al cap de pocs minuts les botigues tornaven a funcionar amb normalitat. Alguns vianants es van encarar amb els piquets i els van increpar per la seva actitud.

El centre comercial Màgic Badalona va obrir les portes. Els piquets van anar per les botigues a explicar als empleats el seu dret a fer vaga. Moltes de les dependentes van assegurar que havien optat per anar a treballar per no perdre una part del sou, i que els encarregats els havien dit que només podien tancar portes si els obligaven a fer-ho. Algunes es van sorprendre de l'actitud pacífica dels piquets: “On porteu les pedres i els pals?”. En veure que amb les paraules no aconseguien tancar els negocis, els piquets van fer una cadena humana al voltant de l'accés principal i s'adreçaven als compradors que intentaven accedir-hi informant-los de la vaga general. D'aquesta manera van aconseguir dissuadir algunes persones.

Pel que fa als transports públics, al matí, un cop acabats els serveis mínims, les estacions de metro van tancar les portes. Poques persones van intentar accedir-hi, tal com explicava un vigilant de l'estació de Gorg. A les parades de tramvia tampoc no hi havia passatgers.

El seguiment de la vaga a les escoles públiques de Badalona va ser força desigual, amb centres amb només el 20% dels mestres fent vaga i d'altres amb percentatges lleugerament superiors. Amb tot, la presència d'alumnes va ser força reduïda, amb no més del 20% dels infants a les aules. Només dues escoles –els CEIP Pere de Tera i Joan Coret– van ser objecte de sabotatges dels piquets, en forma de panys obstruïts amb sorra o silicona. A les escoles concertades el seguiment de la vaga va ser ínfim.

Al migdia va arribar l'hora de fer balanç. Maria Gallardo (CCOO) es mostrava satisfeta i va recordar als delegats concentrats davant del Palau Olímpic: “Hem guanyat una batalla, però la lluita continua”. Felipe Barrera (UGT) va acusar alguns empresaris de fer “terrorisme d'empresa” contra els empleats, ja que “si feien vaga es trobaven la carta de comiat”, i va admetre una certa coacció dels sindicats, “però molt inferior a la que fan els empresaris”. L'únic incident registrat a Badalona va tenir lloc al Carrefour de Montigalà, quan el personal de seguretat es va enfrontar amb uns manifestants. (Informació elaborada per Sara Muñoz, Marta Membrives, José Navarro i Isabel Martínez).

La vaga general ha estat un èxit, però ara cal mantenir la protesta

2010-10-01T11:01:00.000+01:00

La Intersindical-CSC, sindicat convocant de la vaga general d’avui, després de fer una primera valoració de la jornada i a l’espera d’una reflexió més acurada, vol constatar que la classe treballadora catalana ha demostrat una vegada més que rebutja la política neoliberal de retallades de drets laborals, socials i nacionals com a via per beneficiar permanentment als i les de sempre, aquesta vegada amb l’excusa de la crisi econòmica.

El seguiment de la vaga als Països Catalans ha estat del 75% i aproximadament 400.000 persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona contra les últimes mesures del Govern central, així com milers més també han marxat per altres ciutats catalanes. Unes xifres contundents que han de moure al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a respondre satisfent la voluntat popular, que no és altra que la de retirar la reforma laboral, el projecte de reforma de pensions, les mesures d’austeritat contràries als interessos dels i les treballadors/es públics i pensionistes i totes aquelles polítiques que dilapiden el benestar de les classes populars.

Ara el que cal és avançar cap a un nou model social i econòmic i vers la plena sobirania nacional dels Països Catalans. Tanmateix, fins que aquests objectius no s’assoleixin, cal mantenir la pressió i la protesta que avui tan nítidament s’han expressat. Cal fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que situï en un atzucac el Govern i el forci a escoltar el clam d’una majoria de la població. Ara és el moment de mantenir la confrontació, un cop la via del pactisme i el diàleg social defensat per alguns s’ha demostrat fallit. Hem de mantenir el pols i no cedir als tímids focs d’encenalls que busquin domesticar el sindicalisme i no hem de posar límits a la lluita. Cal fer tots els esforços possibles per parar empreses i ocupar els carrers les vegades que calgui com a mínim fins que l’Executiu central realitzi un gest que demostri la voluntat de canviar el rumb de les seves polítiques, i aquest gest no pot ser altre que la retirada completa de la reforma laboral!

“Ràbia i orgull” per Gonçal Bravo [COS]

2010-10-01T02:08:00.003+01:00

Benvolgudes amigues i amics… Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer… Ahir 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits… Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot… i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials… i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d’Alacant, a l’Enric d’Orriols (fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT, detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l’igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)

I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d’Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius… tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d’EUPV, gent de les assemblees d’estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú… per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.

Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta… ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO.. En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d’ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d’organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí… En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven… Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l’operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes…

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n’adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s’hi veien dotzenes d’estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s’emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades…

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos… però estic súper content de la feina d’ahir… la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT… les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar… I també vull destacar sincerament, l’ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial… una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”… (ja ni paga la pena anomenar-los)

Allò gran, no són els sindicats… allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans… i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma…

Ara el 29S ja ha passat… ens queden els i les ferides i represaliats… ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, no queden en no res… A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.

I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!

Gonçal Bravo -Coordinador General de la COS
COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

Imatges de la vaga general

2010-10-01T02:02:00.000+01:00

El Casal Carme Claramunt dóna suport a la Vaga General del 29-S

2010-09-29T08:08:00.000+01:00

El Casal Carme Claramunt s'afegeix al llistat de col·lectius que donen suport a la Vaga General del 29 de setembre. Entenem que l'espoli fiscal que paga directament el poble treballador català empitjora la crisi econòmica i social que estem patint tant als Països Catalans com al conjunt d'Europa.

Per aquesta raó, ens sumem a la crida que ha fet l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni de Llefià:

L'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni de Llefià davant la convocatòria de Vaga General del 29 de setembre de 2010 vol manifestar el següent:

- La situació de crisi econòmica actual està empitjorant les condicions de vida de molts i moltes dels nostres veïns i veïnes i conciutadans i conciutadanes. Les elevades xifres d'atur a Badalona són inadmissibles i reclamen polítiques clares de creació de llocs de treball dignes per a tothom com ja exigíem a la manifestació del mes d'abril passat.

- No compartim les darreres polítiques impulsades de congelació de les jubilacions, de reduccions salarials al personal públic i de retallades en subvencions i en partides pressupostàries d’inversió. Si tenim en compte l'excés de càrrecs de confiança de l'Ajuntament de Badalona, la mesura sembla un despropòsit.

- Aquesta reforma laboral afecta absolutament tothom. Aquells treballadors i treballadores que tenen un lloc fix poden perdre la feina amb més facilitat que fins ara i fins i tot amb menys dret a indemnitzacions (a causa de l’abaratiment de l'acomiadament inclòs en la reforma laboral). El jovent continuarà amb contractes precaris i és possible que la generació dels 20 anys esdevingui la primera generació que visqui pitjor que els seus pares. I els comerciants perdran ingressos per la pèrdua de poder adquisitiu dels seus clients.

- Si no recuperem l'esperit del moviment veïnal de fa 30 anys i consentim l'aplicació d'aquesta reforma laboral, les següents mesures seran pitjors: copagament sanitari, retard de l'edat de jubilació, etc.

Per tot plegat, l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni de Llefià es compromet a difondre la convocatòria i fa una crida al conjunt del veïnat (petits comerciants, entitats, treballadors i treballadores en general) a sumar-se el dia 29 de setembre a la Vaga General.

El problema és de tots i totes!

Tothom a la Vaga General!

Llefià, Badalona, 16 de setembre de 2010
Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni de LLefià

La FEDERACIÓ UNIÓ DE MÚSICS DE CATALUNYA s’adhereix a la vaga general convocada pel dia 29 en els següents termes

2010-09-28T00:02:00.002+01:00

Històricament les condicions laborals i els llocs de treball del músic professional, tant pel què fa a la docència com a la interpretació en viu, han estat molt precaris i per sota dels mínims dels què disposen la resta de treballadors de totes les professions de Catalunya i de l’Estat espanyol. En un alt percentatge, la contractació del músic és tant irregular que l’impedeix de poder optar a la protecció social de què gaudeix qualsevol treballador del país. Aquesta precarietat laboral repercuteix directament en el procès creatiu del músic, en la seva situació familiar i social, etc., i doncs, en la salut de la indústria i en la cultura musical del país.

Actualment, amb la crisi econòmica que estem patint, aquesta situació de inestabilitat laboral s’ha accentuat tant exponencialment que està assolint nivells insostenibles per la professió.

La contractació de música en viu, principal font d’ingressos del músic que hauria de compensar la pèrdua d’ingressos provinents de la música enregistrada -provocada per la generalitzada pirateria; recordem que l’Estat espanyol és pioner al món en aquesta pràctica ilegal-, està sent retallada tant per l’Administració com per la iniciativa privada. Aquesta pèrdua de llocs de treball propicia una alta precarietat laboral del professional músic, accentuada per la tendència a rebaixar els catxets. La falta d’un Conveni Col.lectiu ho fa tot encara més evident. Així doncs, ens trobem davant d’una incessant pèrdua de llocs de treball i d’una creixent disminució de sous; d’una discriminació negativa intolerable en definitiva.

Una altre situació que complica la vida laboral del músic és l’impagament i el retràs en la liquidació dels catxets. El músics que són contractats per a actuar en directe, compleixen amb la seva part del contracte, és a dir realitzen l’actuació, però posteriorment no reben el seu corresponent salari o bé es posposa indefinidament la seva retribució. En quin sector laboral no es paguen sous una vegada finalitzada la feina?

Des de la Unió de Músics de Catalunya demanem la reforma del sistema de cotització del músics a la Seguretat Social per tal d’adaptar-lo a la realitat actual, que no es destrueixin llocs de treball ni que es rebaixin els sous (catxets) dels músics, i que aquests siguin liquidats en el període de temps corresponent.

Per la dignitat laboral, per unes condicions de treball estables, i per la remuneració equitativa del professional músic: prou d’abusos!. La Unió fa la Música!

11S Diada Nacional de Catalunya

2010-09-11T08:07:00.000+01:00

Somniem

2010-09-08T18:29:00.000+01:00

Actes de la Diada [CUP-Badalona]

2010-09-08T18:03:00.001+01:00

Per La Diada Nacional de Catalunya, la CUP de Badalona us convida a participar de la Marxa de Torxes que portarà per lema “De Badalona als Països Catalans: construïm la independència!”. Serà el 10 de setembre i començarem a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça del Pou del Greix (cantonada Carrer del Mar amb La Rambla) i anirem fins a la Plaça Constitució de Dalt la Vila. Un cop allà hi haurà un parlament de la Cup i cantarem Els Segadors. Us anunciem també que el dia 17 i també emmarcada dins les celebracions de La Diada, la Cup de Badalona ens proposa una xerrada amb l’historiador valencià i expert en l’obra de Joan Fuster, en Toni Rico sota el títol “La qüestió nacional i territorial dels Països Catalans”. Rebreu més informació d’aquest acte. Us hi esperem, la vostra participació és important.

"in memoriam" Vicent Andrés Estellés

2010-09-04T01:16:00.000+01:00